QÜESTIONS PER A REFLEXIONAR
Abans de començar a parlar de les matemàtiques i de la seva didàctica, és necessari que cadascú es plantegi una sèrie d’interrogants que serviran de punt de partença. És important que responeu les preguntes de forma individual.
• Què són les matemàtiques per a tu?
En primer lloc, dir que fa molts anys que vaig estudiar matemàtiques i si no recordo malament, durant la EGB van ser un suplici. Era l’assignatura a la que la majoria de nosaltres teníem por. Més endavant i sense saber perquè, suposo que pel bon saber de la professora i que jo estava més madura i preparada, es van convertir en una assignatura que podia dur endavant sense molta complicació. Ara torna a ser una assignatura que em genera pors, els meus estudis van concloure fa uns 25 anys i per tant en aquests moments em caldrà una bona posada apunt.
• Per a què serveixen?
Les matemàtiques no són tant sols números i fraccions, les fem servir instintivament cada dia de la nostra vida des de que ens aixequem. Ens ajuden a interpretar i entendre el que ens envolta.
• Creus que és necessari ensenyar‐les a l’escola? Per què?
Considero que són imprescindibles en l’ensenyança escolar perquè ajuda als infants a ordenar, situar-se en l’espai i el temps i com no, ha relacionar-se amb els altres.
• Estàs satisfet/a amb la docència que vares rebre a l’escola? Per què?
Si digués que no vaig estar satisfeta amb la docència que vaig rebre, no estaria dient tota la veritat. No tinc un mal record d’aquella època. Vaig tenir la gran sort d’assistir a una escola que per aquells anys, no era tan tradicional. En primer lloc era una escola mixta i que no feia distincions de sexe. Normalment les nenes anaven a escoles religioses i es passaven molt temps aprenen a ser bones dones per la llar. És veritat que la metodologia emprada no era molt constructivista, els alumnes havíem de creure el que ens deien els mestres sense qüestionar si podien estar equivocats o si hi havia un altre manera de fer. Pel que fa a les matemàtiques tot era qüestió de memoritzar i no de fer un raonament o unes passes per entendre el perquè. No teníem a l’abast la possibilitat d’anar construint amb l’ajuda de l’adult el nostre propi procés d’aprenentatge.
• Segons la teva opinió, com hauria de ser un bon mestre de matemàtiques?
En primer lloc un bon mestre de matemàtiques hauria de ser com qualsevol altre mestre/a de la resta de competències. Un/a mestre/a obert a les necessitats dels infants i que no cregui que té la veritat absoluta per, segons alguns/es, estan en superioritat de condicions davant els infants. Un mestre/a que doni les eines suficients perquè els infants siguin els veritables protagonistes del seu aprenentatge. Un mestre/a que faci gaudir als infants i que aconsegueixi que l’escola sigui un lloc de trobada i d’investigació. Mestres que permetin als infants aprendre a partir de la seva realitat diària i partint de les seves experiències. Fer de l’aula un lloc agradable on l’infant es senti còmode.
També és molt important veure als infants con a únics, cada un d’ells i elles tenen el seu propi desenvolupament i per tant s’haurà d’utilitzar una metodologia que propici aprendre a tots i totes respectant la seva individualitat.
• Per què creus que a la majoria dels alumnes no els agraden les matemàtiques?
Les matemàtiques per desgracia per a tots, ja s’han penjat el cartell de complicades i difícils i per tant els infants es tanquen. És treball del mestres que aquest concepte canviï. El model d’ensenyança hauria de canviar i deixar de banda el concepte d’aprenentatge memorístic. Els hi seria més fàcil aprendre a través del joc partint d’una ensenyança motivadora. Els mestres també haurien d’estar motivats i il•lusionats per poder transmetre el mateix als seus infants.
M. Pilar
