El Universo está escrito en el lenguaje de las matemáticas y sus caracteres son triángulos, círculos y otras figuras geométricas, sin las cuales es humanamente imposible entender una sola de sus palabras. Sin ese lenguaje, navegamos en un oscuro laberinto.
En aquest reportage se'ns mostra a viva veu la realitat d'uns nens i nenes amb dislexia. Un dels infants, va escriure una carta per descriure com es sentia. A mi m'arribat i m'ha fet comprendre una mica més que és la dislèxia i que senten aquests infants.
La carta diu així:
Carta de un disléxico:
No me gusta la escuela, cuando salgo a la pizarra me pongo muy nervioso porque veo las letras muy diferentes, las coloco al revés, me las como y algunas es como si flotaran. Mis padres me han llevado al oculista y tengo la vista perfecta. Hace poco hemos descubierto lo que me pasa. No es que sea vago, ni raro, ni que yo no tenga ganas de aprender. Ahora estoy tranquilo.
M’agradaria fer unes petites reflexions per tal que quedés constància del perquè del títol d’aquesta entrada. Quan dic que és el millor treball de la carrera, no ho dic per la nota final aconseguida, que encara no la sabem....sinó pel que ha representat en les nostres vides el seu procés i en la vida dels/les nostres companys/es el seu visionat.
Des de que vaig començar la carrera sempre he intentat introduir en els màxims de treballs possibles algun tema envers les Necessitats Educatives, se que sempre dic el mateix, que hagués set la carrera dels meus somnis. He tingut la possibilitat de mostrar i donar a conèixer una realitat que existeix i a la que com a futurs/es mestres en haurem d’enfrontar. En aquests processos de desenvolupament dels treballs, sempre he tingut unes companyes que han estat dispostes a compartir el procés i a gaudir-lo. El primer treball de la carrera ja va ser una observació sobre un nen amb Síndrome de Down. Quins bons moments vaig passar en el desenvolupament d’aquest treball. Treball que vaig tenir el gust de compartir amb una meravellosa companya a la que enyoro moltísim. Que hauria fet sense tu estimadeta Laura. També na Esther va formar part d’aquest gran projecte. Un altre treball va ser sobre l’associació APNEEF. Aquest treball va donar la possibilitar de donar a conèixer la gran feina que fan i com ho fan. Una associació creada pels propis pares per tal de donar resposta a les necessitats de moltes famílies que es sentien soles davant les necessitats dels seus fills. Un dels fins de l’associació, és començar a donar resposta als infants i famílies des de l’Atenció Primerenca. Punt de partida i de gran importància en la detecció de possibles trastorns per tal de començar a treballar amb els infants el més aviat possible i així evitar una pèrdua de temps vital pel seu futur desenvolupament. Be, ara li toca el torn al nostre darrer treball. Aquests consistia en confeccionar un vídeo parlant sobre diferents trastorns. A nosaltres ens va tocar parlar de la Paràlisis Cerebral. Ay, quina por, vídeo, recerca, nosaltres parlant.......Ja començo com sempre a pensar “Déu meu i per on comencem” ja estem un altre vegada amb el tema de les noves tecnologies. Si hi havia alguna cosa que em tranquil•litzava eren les meves companys. Confiava plenament en elles i les seves capacitats. Lucía i Marina, gràcies també a vosaltres per voler compartir amb mi aquesta assignatura. A estat un veritable plaer tots els ratets compartits en el desenvolupament d'aquest vídeo tan especial i que tants bons moments ens ha reportat. He tornat a valorar a aquestes famíles i als infants a través dels vostres ulls. Ulls que miraven amb sorpresa, ulls que miraven amb certa por, ulls que miraven amb una plena i absoluta admiració..... Ara ja podeu entendre una miqueta millor perquè m'apasiona la meva feina i perquè és tant important per a mi compartir petites estones amb aquestes famílies. Menys de les que voldria.
Com varem plantejar el nostre projecte: Per començar el nostre projecte, les primera preguntes que varen sorgir varen ser; Com ho fem? Què volem mostrar en el nostre reportatge?. La resposta ve sorgir de manera molt espontània. No volíem de cap manera que fos avorrit i amb una gran quantitat de marc teòric. Si volíem, mostrar una realitat. La realitat d’una família i del propi infant. El seu dia a dia, la seva força, les seves necessitats, el seu gran esforç per superar un munt d’obstacles, la realitat d’en Lucas. I sabeu quina és la realitat d’en Lucas.....Sóc un infant molt feliç amb molt per mostrar i molt per oferir. A partir d’aquí i de la proposta a la família per tal de demanar la seva autorització i la seva ajuda.....ja només va ser gaudir, gaudir i gaudir.
Gràcies i mil gràcies a la família d'en Lucas i a tots els professionals que ens han ajudat a fer possible el nostre "treball". Gràcies també a les meves companyes de feina. A l'escola de Can Raspalls tots i totes som companys/es, començant per la directora i acabant pels que no som personal docent. Gràcies pel suport que sempre he rebut des de que vaig començar la carrera, sempre donant-me empentetes per continuar. Gràcies a les meves companyes de grup i a la resta de la classe per estar tant atents/es en la nostra presentació, per fer sentir tan cómodes als pares i terapeuta i per felicitar-nos pel resultat final. Moltes felicitats a tots/es també pels vostres treballs. Han estat espectaculars tots i cadascun d'ells.
Sembla mentida com encara ens sorprèn a aquestes alçades de carrera com i de quina manera aprenen els infants i de la importància de fer-ho de manera significativa. En aquesta segona pràctica i mentres anàvem fent el vídeo....millor dit en la següent fase que va ser la d’analitzar-lo ens varem anar adonant de com a partir d’una activitat tan simple com fer unes galetes, és poden treballar molts dels continguts del currículum d’infantil. Conforme anàvem visualitzant el vídeo, la frase comuna per part dels tres components del grup, Lucía, Juanfran i jo mateixa era.....Ale, mira, però si estan treballant les textures, mira i ara les formes, i ara el concepte de dins i fora......mira com canvien els estats de les coses del líquid a sòlid. Érem tres adults tornant a descobrir les coses. Si varem gaudir amb el procés, més vàrem gaudir amb la descoberta de l’observació.
Aqui us deixo el nostre primer treball grupal. Va ser molt profitós poder començar a veure el tractament de les matemàtiques des d'un punt de vista molt diferent del que jo estava acostumada. Les matemàtiques també es poden sentir, tocar i fins i tot olorar......Qui m'ho anava a dir.
